viernes, 31 de enero de 2014
viernes, 13 de diciembre de 2013
LA ESCUELA: UN CRISOL
Como aportación que vaya cerrando esta etapa, quiero aprovechar estos tiempos de práctica para enlazar la experiencia propia con la diversidad propia de quienes han sido mi foco de atención con esta ACIS y el resto de compañeros de incorporación tardía y procedencia cultural diferente.
Sin ser un tema que haya sido tratado de forma concreta en este tiempo, quiero mencionarlo por la importancia que merece. En la etapa de ESO, a la que he estado más próximo desde que empecé en el centro, aunque pocos casos, sí que hay alumnos procedentes de culturas diferentes.
Todos son alumnos que hablan el castellano y están familiarizados con el catalán, aunque estudiar las instrumentales en catalán les crea problema, y eso un dato objetivo.
Sin embargo, en mi caso de Incorporació Tardana proveniente de Sudamérica que cursa 4º ESO y es su primera experiencia con el catalán, así que imaginad las dificultades que está teniendo que sumadas a un nivel curricular "inferior" del país del que viene, hacen que sea imperativo fuera del aula recibir apoyo a nivel de individual en algunas asignaturas.
Una vez dicho esto, lo que me interesaba realzar es el ambiente que se vive en el centro. Los alumnos parecen integrarse en el ámbito educativo bastante bien, y las relaciones con sus compañeros son bastante buenas. El clima general del centro es bueno, y al ser un centro pequeño, donde todo está más controlado y existe un trato más personalizado y cercano, además de cuidarse aspectos de convivencia, el tema de la multiculturalidad se gestiona bastante bien.
Me parece un dato positivo que los alumnos nouvinguts encuentren cobijo y comprensión en sus compañeros, así como que los nouvinguts aprovechen la gran oportunidad que les brinda el centro, sus compañeros y los profesores para sentirse acogidos e integrados.
Preocupada por este tema, la Conselleria tiene un plan en marcha, el PAIRE, que a continuación expongo:
Preocupada por este tema, la Conselleria tiene un plan en marcha, el PAIRE, que a continuación expongo:
"La Conselleria d’Educació i Cultura, davant la diversitat cultural que conforma la societat i, en concret, els centres educatius, du a terme el programa PAIRE (Programa d’Acollida, Integració i Reforç Educatiu), destinat a l’alumnat immigrant i a la comunitat educativa que l’acull, amb la finalitat de fomentar l’educació intercultural i potenciar la integració social.
Una de les accions de l’esmentat programa són els TALLERS INTERCULTURALS, que el Servei d’Innovació Educativa de la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat posa a l’abast dels centres educatius per tal d’apropar l’alumnat a manifestacions culturals d’altres països i a les que conformen la nostra pròpia identitat.
Aquests tallers versen sobre temes diversos (formes de vida, activitats i creacions artístiques de diverses cultures, inclosa la nostra) i constitueixen un suport al treball que els centres educatius es plantegen en el seu Pla d’Acollida i en el Pla d’Atenció a la Diversitat pel que fa al tractament de la interculturalitat com a eix vertebrador de la convivència i de la integració de tot l’alumnat en el propi centre.
CONTRIBUCIÓ DELS TALLERS INTERCULTURALS A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Els Tallers interculturals contribueixen a l’aprenentatge de les competències bàsiques, especialment pel que fa a les següents:
1. Competència en comunicació lingüística
- L’alumnat es posa en contacte amb un tipus de llenguatges específics propis de les activitats que es duen a terme en els tallers, que l’ajuden a interpretar i comprendre la diversitat cultural.
- L’aprenentatge d’aquests coneixements fomenta la utilització de les destreses lingüístiques per expressar pensaments, emocions i vivències, que contribueixen al desenvolupament de l’autoestima i confiança en si mateix.
2. Competència social i ciutadana
- La diversitat de referents culturals dels tallers ajuda a comprendre no només les característiques de la realitat social en què es viu, sinó també la seva pluralitat i l’aportació que les diferents cultures han fet per a l’evolució i progrés de la humanitat. Així s’afavoreix la integració, la cooperació i la convivència pacífica i es fomenta la participació activa i responsable per a la vida ciutadana, basada en els valors que regeixen les societats democràtiques.
3. Competència cultural i artística
- La presència de manifestacions culturals i artístiques de diverses cultures serveixen a l’alumnat per conèixer, comprendre, apreciar i valorar-les com a font d’enriquiment i com a tresor del patrimoni d’un poble, tenint sempre present les nostres creacions.
- Aquesta competència implica un domini bàsic de les tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics (música, expressió corporal, literatura i arts plàstiques) i de les manifestacions més destacades del patrimoni cultural d’un poble.
- Suposa també una valoració de la llibertat d’expressió, el reconeixement de la importància de la diversitat cultural i de la realització d’experiències artístiques compartides, amb l’objectiu de participar en la vida cultural i contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat, com d’altres.
OBJECTIUS
- Donar a conèixer la diversitat cultural i el coneixement de l’entorn per tal de desenvolupar els valors que constitueixen la base de la vida en comú.
- Potenciar la integració social i la convivència pacífica en contextos culturalment diferents.
- Fomentar el respecte a les diferències socials per tal d’aconseguir una cohesió social.
CONTINGUTS GENERALS DE CADA SESSIÓ-TALLER
- Presentació del taller i contextualització en el programa PAIRE i en els objectius dels Tallers interculturals.
- Aflorament dels coneixements de l’alumnat en relació al contingut del taller previs a l’inici d’aquest.
- Interrelacions d’aspectes de la cultura que es manifesta en el taller amb els de la nostra cultura.
- Valoració de la importància de la interculturalitat com a font d’enriquiment personal, com a factor integrador i de cohesió social.
- Referència a manifestacions actuals de la diversitat cultural en relació al taller que s’imparteix (aliments, plats de cuina, festes, trobades, vestits, manifestacions artístiques,...).
DESTINATARIS
Els tallers, impartits per monitors i monitores de països diferents, van adreçats a l’alumnat d’educació infantil, d’educació primària i d’educació secundària obligatòria dels centres públics i concertats de les Illes Balears.
FUNCIONAMENT DELS TALLERS
Cada taller consta de tres sessions, cada una de les quals, d’una durada d’una hora, va adreçada a un grup-classe diferent, que es realitzaran el mateix dia en el centre educatiu.
És necessari, per al bon funcionament del taller, que un professor/professora del grup hi assisteixi i que el nombre d’alumnes assistents a cada sessió del tallers no sigui superior a 30.
CONTEXTUALITZACIÓ DEL TALLER EN EL PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per tal de treure un major rendiment dels tallers i que no es redueixin a una activitat puntual desconnectada de la realitat de cada centre i de la tasca pedagògica del professorat, cal destacar la importància de l’actuació del professorat-tutor, abans i després de la realització del taller, com a factor de motivació de l’alumnat, amb la finalitat de contribuir a la consecució dels objectius dels tallers.
Per altra part, és convenient la intervenció de l’alumnat, que aporta diversos continguts i vivències del seu entorn cultural. En escoltar-los, es valoren els àmbits culturals i ens predisposa per al respecte i la convivència pacífica.
Per això, sense ànim de suplir la iniciativa del professorat, us feim arribar uns suggeriments, que volen ésser una ajuda per desenvolupar amb eficàcia els tallers interculturals:
- Informar-se del contingut del taller.
- Relacionar el contingut del taller amb la nostra cultura, amb l’objectiu de conèixer-la i valorar-la.
- Assabentar l’alumnat de la diversitat cultural, servint-se de la de l’aula.
- Fomentar, a partir de la exposició de l’alumnat, la valoració de la diversitat cultural com a font de coneixement i enriquiment personal.
- Mostrar les possibilitats actuals de la diversitat cultural pel que fa als aliments, plats de cuina, festes, trobades, vestits, manifestacions artístiques,...
- Motivar la intervenció de l’alumnat per informar els companys sobre la seva cultura o per satisfer la curiositat sobre el taller que es du a terme o sobre les diverses cultures.
- Promoure l’expressió artística a partir de la diversitat cultural del grup-classe (cançons, dibuixos, interpretació de fotografies,...)
- Realitzar una mostra de cuina per tal de mostrar i degustar aliments diversos, com a significatives varietats culturals.
- Practicar jocs de cultures diverses, com un recurs lúdic per interpretar-les.
- Contar contes populars del seu àmbit, atès que aquestes narracions contenen trets significatius de la manera de procedir i dels costums, i establir relacions entre ells."
IMPLEMENTACIÓN EN LA APLICACIÓN DE ACIS: LA UNIDAD DIDÁCTICA ADAPTADA: UN EXAMEN ADAPTADO
OBJETIVO:
Ayudar en la aplicación de la ACIS dando apoyo tanto dentro como fuera del aula ordinario.
DESARROLLO:
Ayudar en la aplicación de la ACIS dando apoyo tanto dentro como fuera del aula ordinario.
DESARROLLO:
Con el propósito de contribuir como parte del plan ACIS en el que debe ser el propio orientador quien da apoyo al alumno en situaciones concretas fuera del aula, fueron varias sesiones, días y horas en las que el alumno recibía apoyo individual fuera del aula y además no solo en las areas de castellano, catalán y matemáticas sino en biología. A tal efecto, y bajo petición de la profesora de Biología, tutora además de su curso, se le confeccinó una unidad didáctica sobre la célula ajustada a su nivel, como ayuda de contenidos introductorios al tema del ADN.
Lípids
Aigua
8- Assenyala si les oracions següents sin vertaderes o falses:
Finalmente, se me propuso confeccionar un examen, que con alguna orientación de la profesora sobe cómo quería que fuera el planteamiento, acabé confeccionando un examen de biología ajustado a sus necesidades tanto a nivel de contenidos como a nivel de diversificación y planteamiento variado de las preguntas: test, esquemás, razonamiento, unir partes, rellenar espacios, etc..
CONCLUSIÓN:
CONTROL ADAPTADO DURANTE EL APOYO
Col.legi xxxxxxxxx
Biologia i Geologia -
Control. Tema 7. (ACI)
NOM:
1- Explica si un troç de ferro és
un ésser viu i per quines raons.
2- Explica en què consisteix la
funció de nutrició. Anomena els tipus d'éssers vius segons aquesta
i explica´ls.
3- Escriu els elements que formen
els ésser vius i després uneix amb fletxes les dues columnes:
Lípids
Substàncies inorgàniques Sals Minerals
Substàncies orgàniques Àcids nucleics
Glúcids
Proteïnes
4- Assenyala si les oracions
següents son vertaderes o falses.
- Tots els éssers vius estam formats per una sola cèl.lula.
- La cèl.lula és la unitat més petita amb vida pròpia.
- Totes les cèl.lules provenen, per divisió, d'altres cèl.lules.
- Les cèl.lules eucariotes no tenen nucli.
- Les cèl.lules procariotes no tenen nucli.
- Les tres funcions vitals de la cèl.lula són: nutrició, respiracó i reproducció.
5- Escriu les tres parts de les que
estan compostes totes les cèl.lules i la seva funció.
6- Completa per ordre els nivells
d'organització de la matèria viva.
Cèl.lula
↓
-----------------------------
↓
Òrgan
↓
↓
--------------- -----------------
►►► --------------- ◄◄◄
7- Quin són els cinc regnes?.
Explica les característiques més importants del Regne Animal i del
Regne de les Plantes.
8- Assenyala si les oracions següents sin vertaderes o falses:
- La terra es va formar fa 8.500 milions d'anys.
- L'oxigen sempre ha existit
- Els primers éssers vius eren semblants als bacteris.
- Els primers éssers vius que varen ocupar terra ferma varen ser plantes.
- A l'era dels rèptils va sorgir un tipus de rèptil que va donar lloc als primers mamífers.
- El final de l'era dels rèptils va ser causat per l'impacte d'un meteorit gegant a la terra i per una lluita entre els rèptils.
- Els primats, són un grup de mamífers a què pertanyen els ocells
9- Escriu les causes per les quals
s'extingeixen i desapareixen les espècies.
10- Comenta algunes raons per a
conservar la biodiversitat i evitar la desaparació d'espècies.
Finalmente, se me propuso confeccionar un examen, que con alguna orientación de la profesora sobe cómo quería que fuera el planteamiento, acabé confeccionando un examen de biología ajustado a sus necesidades tanto a nivel de contenidos como a nivel de diversificación y planteamiento variado de las preguntas: test, esquemás, razonamiento, unir partes, rellenar espacios, etc..
CONCLUSIÓN:
La conclusión de estas etapas de aplicación es que cuesta pasar de lo ideal planificado al plano práctico muchas veces alterado. De ahí que tan vital como la planificación de todo, sea tanto o más importante saber que cualquier planificación y proyecto o plan de trabajo estará sujeto a vaivenes e imprevistos que deben darse como posibles de antemano, y que una vez llegados, no deban impedirnos innovar y actuar improvisando algunas acciones para dar sentido al desarrollo de un plan que se va mejorando sobe la misma práctica muchas veces.
Tal es el caso, por ejemplo, al detectar que en algunas áreas, el alumno es capaz de avanzar casi a ritmo normal simplemente, facilitándole la comprensión del catalán en algunos conceptos.
Tal es el caso, por ejemplo, al detectar que en algunas áreas, el alumno es capaz de avanzar casi a ritmo normal simplemente, facilitándole la comprensión del catalán en algunos conceptos.
CONTRASTE CON LA ACIS INICIAL DE CURSO
OBJETIVO:
Contrastar la ACIS-D.I.A.C final.
DESARROLLO:
Contrastar la ACIS-D.I.A.C final.
DESARROLLO:
Tras tener todo el documento final colgado anteriormente en otra entrada, se pretendía comprobar la idoneidad de haber suprimido algunos objetivos, y modificado otros, así como el replanteamiento de algunos de los criterios de evaluación y margen de maniobra que permiten el organismo de competencia educativa y la normativa vigente sobre la atención a la diversidad, las necesidades especiales educativas y las ACIS.
En ese punto traté comparar el tipo de ayudas necesarias, las areas que considerábamos más importantes como vertebradoras del proceso de mejora en su aprendizaje y cuya transferibilidad a otras áreas era mayor, y además todo tipo de apoyos a nivel de metodología tanto dentro como fuera de aula.
CONCLUSIÓN:
CONCLUSIÓN:
Mi conclusión es que el alumno necesita fundamentalmente apoyo en las lenguas y las matemáticas, pues son las áreas en las que manifiesta un nivel más bajo, sin dejar de lado otras como la lengua inglesa y la biología.
Se le debe exigir más esfuerzo, al hilo de otros comentarios anteriores de este mismo blogg, y sin menoscabo del esfuerzo que se le supone también a los profesores ante la falta de recursos que vive nuestro sistema educativo actual en pleno azote de vendavales, animar al compromiso con los alumnos con menos recursos cognitivos y competenciales a ponerles cerca del nivel de los demás con los que poder justificar el tan cacareado principio de equidad que muchas veces es solo una declaración de intenciones sobre papel mojado.
jueves, 12 de diciembre de 2013
FORMALIZAR EL D.I.A.C
OBJETIVO:
Formalizar el D.I.A.C escogiendo los parámetros y apartados obligatorios por un lado, y más convenientes bajo mi criterio por el otro para intergrar en él la ACIS propuesta a tenor de toda la información recabada.
DESARROLLO:
En estas sesiones el objetivo ha sido formalizar la ACIS, que como instrumento debe estar inserto en el D.I.A.C. Así pues, además de los apartados obligatorios que deben aparacer en ese documento, el último objetivo ha consistido en formalizar la ACIS adaptando, suprimiendo o añadiendo contenidos, objetivos y criterios de evaluación propios del curso del alumno, para conseguir lograr al menos parte de los objetivos generales prescritos en el currículum de les Illes Balears.
Formalizar el D.I.A.C escogiendo los parámetros y apartados obligatorios por un lado, y más convenientes bajo mi criterio por el otro para intergrar en él la ACIS propuesta a tenor de toda la información recabada.
DESARROLLO:
En estas sesiones el objetivo ha sido formalizar la ACIS, que como instrumento debe estar inserto en el D.I.A.C. Así pues, además de los apartados obligatorios que deben aparacer en ese documento, el último objetivo ha consistido en formalizar la ACIS adaptando, suprimiendo o añadiendo contenidos, objetivos y criterios de evaluación propios del curso del alumno, para conseguir lograr al menos parte de los objetivos generales prescritos en el currículum de les Illes Balears.
A continuación paso el D.I.A.C que tanto me ha costado confeccionar poara tratar de recoger todo aquello fundamental con el propósito de atinar una buena ACIS. Ha sido una de las fases que más me ha costado llevar a cabo pero de las que más conciencia he tenido trabajando a nivel de documentación, fuentes y técnicas. He omitido datos personales del alumno e institucionales sobre el centro por la lógica protección de datos aunque os dejo algunos de los apartados rellenados.
La idea es mostrar el D.I.A.C en el que debe integrarse de forma oficial cualquier ACIS.
DOCUMENT
INDIVIDUAL
D’ADAPTACIÓ
CURRICULAR
D.I.A.C
DADES
D’
IDENTIFICACIÓ
DE L’
ALUMNE/A:
| Nom: | Llinatges: | |||
| Data i lloc de naixement: | Edat: | |||
| Nº de germans: 1 | Lloc que ocupa: | |||
| Pare / tutor legal: | ||||
| Mare / tutora legal: | ||||
| Domicili: Localitat: | ||||
| Telèfon: | Codi Postal: | |||
DADES
D’
IDENTIFICACIÓ
DEL
CENTRE:
| Nom del centre: |
Codi
del
centre:
|
|
| Adreça: | ||
| Localitat: | Codi Postal: | |
| Telèfon: |
Correu
electrònic:
|
|
Nom
del
tutor/a:
|
||
| Etapa: ESO | Curs:4r | Grup: |
1.
ÀREES/
MATÈRIES D'ADAPTACIÓ CURRICULAR SIGNIFICATIVA:
Área
|
|
2.
DATA
D’ELABORACIÓ
I DURADA
PREVISTA:
Novembre (inici de curs)
|
|
Un
curs
acadèmic
|
3.
PROFESIONALS
IMPLICATS
EN
LA
REALITZACIÓ
DEL
DIAC:
Nom
|
Funció
|
| Tutora | |
| Professora de Llengua castellana | |
| Professora de Llengua catalana | |
| Professor de Matemàtiques | |
| Orientadora |
4.
INFORMACIÓ
RELLEVANT D’ANTERIORS INFORMES PSICOPEDAGÓGICS:
|
|
|
|
|
|
|
|
4.2.
Aspectes
rellevants
del
context
educatiu:
|
|
A
favor: és un centre que mostra interès per la seva diversitat
cultural amb un bon decàleg d'integració i valors. Rep una
atenció individualitzada en moments en que els necessita. La
seva ubicació al costat d'un alumne competent i de bones
actituds. La seva dinàmica dins de l'aula ordinària en la
majoria d’àrees. Assisteix a classe i no mostra comportaments
disrruptius. Hi ha bon ambient al grup-classe. L’equip educatiu
mostra interès pel seu aprenentatge.
En
contra: Tal vegada té un nivell d'autocomplaença, en sabre que
se li exigeix menys que a la resta dels seus companys, la qual
cosa dificulta el seu aprenentatge d'alguns continguts, o tal
vegada, això pugui estar emmascarant alguna mancaça cognitiva.
Desconeix la llengua vehicular i no disposa del material
necessari (diccionaris). No fa sempre els deures amb l'excusa
anterior de que ell no ha de fer el mateix que la resta de
companys. De vegades, no es disposen dels mitjans necessaris
(materials i humans) a causa de l'escassetat de fons per fer
front a aquestes situacions de diversitat.
|
|
| 4.3. Aspectes rellevants del context familiar: | |
A
favor: encara que la seva mare y respectiva parella viuen de
lloguer, els dos tenen feina que els possibilita no tenir
excesive mancances. Té bons hàbits d’higiene, salut i
vestimenta .
Mostra responsabilitat en cuidar a la seva germana petita.
En
contra: La seva mare no sembla col·laborar molt ni concedir
massa importància a les directrius i consells del col·legi.
Poca implicació el seu treball diari. No té tot el material que
necessita. La responsabilitat d’haver de cuidar de la seva
germana li pot llevar tenps de feina personal i d’autonomia.
Sembla tenir molt poca estimulació tant cognitiva com creativa.
No fa cap activitat extraescolar al col·legi ni fora d’ell ni
es relaciona amb amics del seu entorn, llevat les reunions
evangèliques a les que assisteix amb la seva família.
|
|
A
favor: el seu entorn no sembla ser conflictiu i no passa molt de
temps al carrer sense tenir responsabilitats.
En
contra: El seu nivell familiar soci-econòmic es mig-baix. No té
amics fora del col·legi ni fa activitats esportives ni
culturals excepte reunions evangèliques.
|
|
Alumne
d’incorporació tardana que mostra resultats d’un nivell de
competències curriculars per sota del que li correspon per la
seva edat i el curs en què es troba. I encara que manifesta
aquest nivell a la majoria de les àrees, sembla convenient ara
per ara, fer adaptacions de llengua castellana i catalana, i a
l’àrea de matemàtiques.
|
5. MESURES DE SUPORT:
5.1.
Mesures
de
suport:
|
|
|
|
OBSERVACIONS:
A
dins l’aula se li farà un seguiment individualitzat als
treballs i exercicis, així com a suport a nivell de feedback
constant en explicacions I temes més difícils per part dels
professor de les àrees amb adaptacions.
Fora
de l’aula, serà l’orientadora que amb l’ajuda del libre i
unitats didàctiques adaptades en alguns casos, i en altres només
amb explicacions addicionals reforçarà el seguiment de l’alumne.
Aquest suport es farà segons la necessitat de l’alumne i la
dificultat dels temes i unitats didàctiques.
|
|
5.2.
Possibles recursos
materials:
|
|
|
|
6.
NIVELL DE COMPETÈNCIES CURRICULARS DE LES ÀREES
D’ADAPTACIÓ:
6.1.1
Competència
curricular de l’àrea de
Llengua Castellana i Catalana:
|
||||||||||||||||||
Criteri
d’avalució
|
Sap
fer:
Nivell
de
competència
curricular
|
|||||||||||||||||
| Copsar idees essencials i la intenció de textos orals i escrits i inferir lo general i lo important, així com expressar-lo oralment i ser capaç de fer un resum. | Es capaç de obtenir idees generals importants de textos informatius simples. També reconeix algunes idees secundàries i fer un resum de textos curts. | |||||||||||||||||
| Identificar i descriure característiques i les funcions socials dels mitjans de comunicació i d’altres textos de la cultura de masses. Reconeixement de les dimensions informativa, persuasiva i manipuladora. | Coneix la dimensió informativa d’un texto o mitjà de comunicació. | |||||||||||||||||
| Aplicar coneixements sobre la llengua i normes de l’ús amb coherència. Adequació sintàctica, semàntica i expressiva. Ús d’oracions compostes, juxtaposades i subordinades. | Pot fer oracions simples sense errades i reconeixer algunes normes. | |||||||||||||||||
| Exposar, explicar, argumentar, resumir i comentar en suport papel textos d’àmbit públic respectant les normes ortogràfiques, gramaticals i els signes de puntuació. | Exposar, argumentar, i resumeix textos d’àmbit públic sense respectar les normes ortogràfiques, gramaticals ni els signes de puntuació. | |||||||||||||||||
| Exposició oral clara sobre l’actualitat social o cultural i quotidiana de forma estructurada | Fa exposicions de temes d’actualitat amb dificultats | |||||||||||||||||
| Conèixer i utilitzar terminologia lingüística adequada i conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, així com les seves unitats i combinacions. | Reconeix alguns conceptes de la terminologia lingüística. | |||||||||||||||||
| Descriure els aspectes elementals de la sociolingüística de les llengües de l’Estat espanyol i reconèixer i respectar el plurilingüisme. Conceptes com ara el de normalització o substitució. | Valora la importància de la llengua pròpia per a un poble , pero desconeix la problemàtica, les llengües i la realitat a l’Estat espanyol. | |||||||||||||||||
6.1.2.
Proposta
curricular
adaptada segons el
criteris anteriors modificats i suprimits:
|
||||||||||||||||||
Continguts:
Avaluació
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
b)
Proves
i instruments
d’avaluació:
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
c)
Observacions
|
||||||||||||||||||
Es
recomana als professors implicats oferir ajudes puntuals quan
treballin a l'aula ordinària.
a-
Oferir un ambient de confiança perquè l'alumne pugui preguntar
sense por a l'error.
b-
Connectar els nous temes amb continguts ja apresos.
c-
Diversificar activitats i ajustar-les al seu nivell de
competències actual.
d-
Partir dels seus coneixements previs.
e-
Relacionar els continguts amb la funcionalitat i aplicabilitat en
activitats quotidianes
f-
Donar feedback i assegurar-se que han entès tant els continguts
com els enunciats dels exercicis.
g-
Complementar les explicacions magistrals amb exemples gràfics en
la pissarra.
h-
Afavorir la participació activa de l'alumne estimulant-li a
contestar preguntes obertes com a activitats reflexives.
i-
Oferir-li l'ajuda puntual davant vocabulari que desconegui, així
com animar-li i exigir-li l'ús del diccionari com a eina
d'aprenentatge.
j-
Instruïr en l'aprenentatge de mapes conceptuals així com
esquemes i resums.
k-
Potenciar l'autonomia perquè aconsegueixi un alt nivell
d'autoavaluació.
l-
Emprar altres recursos a nivell d’aula : espais (asseure-ho amb
un company competent)
m-
Donar-li més temps per fer algunes activitats
n-
Fer treballs en petit grups y un seguimient rigorós de la seva
feina i deures.
|
||||||||||||||||||
6.2.1.
Competència
curricular de l’àrea de
Matemàtiques:
|
|||||||||||||||||||||
Criteri
d’avalució
|
Sap
fer:
Nivell
de
competència
curricular
|
||||||||||||||||||||
| Planificar i utilitzar processos de raonament per la resolució de problemes i expressar-los verbalment. | Sap resoldre problemes amb operacions bàsiques de suma, resta, divisions i productes i algunes operacions combinades. | ||||||||||||||||||||
| Utilitzar diferents tipus de nombres i operacions per recollir, transfomar i resoldre problemes quotidians. | Coneix alguns nombres racionals y les potències bàsiques. | ||||||||||||||||||||
| Aplicar percentatges i taxes a la resolució de problemes quotidians i financers | Desconeix els procediments dels càlculs am percentatges | ||||||||||||||||||||
| Resoldre problemes de la vida quotidiana en què es requereixi plantejaments d’equacions o sistemes de dues incògnites. | Reconeix el significat de la incògnita. | ||||||||||||||||||||
| Ús de fórmules per obtenir magnituds desconogudes. | Sap trobar l’àrea d’alguna figura. | ||||||||||||||||||||
| Analitzar taules I gràfics I els seus valors. | Sap reconeixer una taula simple i situar-les a la gràfica. | ||||||||||||||||||||
| Fer operacions de probabilitat I percentatges | |||||||||||||||||||||
Continguts:
Avaluació
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
b)
Proves
i instruments
d’avaluació:
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
c)
Observacions
|
|||||||||||||||||||||
d
) Orientacions pels professors
|
|||||||||||||||||||||
Es
recomana als professors implicats oferir ajudes puntuals quan
treballin a l'aula ordinària.
a-
Oferir un ambient de confiança perquè l'alumne pugui preguntar
sense por a l'error.
b-
Connectar els nous temes amb continguts ja apresos.
c-
Diversificar activitats i ajustar-les al seu nivell de
competències actual.
d-
Partir dels seus coneixements previs.
e-
Relacionar els continguts amb la funcionalitat i aplicabilitat en
activitats quotidianes
f-
Donar feedback i assegurar-se que han entès tant els continguts
com els enunciats dels exercicis.
g-
Complementar les explicacions magistrals amb exemples gràfics en
la pissarra.
h-
Afavorir la participació activa de l'alumne estimulant-li a
contestar preguntes obertes com a activitats reflexives.
i-
Oferir-li l'ajuda puntual davant vocabulari que desconegui, així
com animar-li i exigir-li l'ús del diccionari com a eina
d'aprenentatge.
j-
Instruir en l'aprenentatge de mapes conceptuals així com esquemes
i resums.
k-
Potenciar l'autonomia perquè aconsegueixi un alt nivell
d'autoavaluació.
l-
Emprar altres recursos a nivell d’aula : espais (asseure-ho amb
un company competent)
m-
Donar-li més temps per fer algunes activitats
n-
Fer treballs en petit grups y un seguimient rigorós de la seva
feina i deures.
o-
Possibilitar-li l’ús de la calculadora en algunes activitats
p-
Valorar el procediment i no només el resultat final
|
|||||||||||||||||||||
7.
SEGUIMIENT
DE
L’
ADAPTACIÓ
CURRICULAR
SIGNIFICATIVA:
Avaluació
inicial
|
|
Valoració
cualitativa
del
progrés
de l’alumne:
|
|
Dificultats
detectades:
|
|
Proposta
de
treball
per a
la
segona
avaluació:
|
|
OBSERVACIONS:
|
|
Segona
avaluació
|
|
Valoració
cualitativa
del
progrés
de l’alumne:
|
|
Dificultats
detectades:
|
|
Proposta
de
treball
per a
la
tercera
avaluació:
|
|
OBSERVACIONS:
|
|
Avaluació
final
|
Valoració
cualitativa
dels
resultats
de
l’avaluació:
|
Valoració
general
del
progrés
de l’alumne:
|
Proposta
de
treball per
al proper
curs:
|
En
________________________
a
_____
de
__________________
de
20__
Directora Orientadora Tutora
Suscribirse a:
Entradas (Atom)